Outdoorsy

“El terror sigue siendo utilizado por los regímes totalitarios incluso cuando ya han sido logrados sus objetivos psicológicos: su verdadero horror estriba en que reina sobre una población completamente sometida. Allí donde es llevado a la perfección el dominio del terror, como los campos de concentración, la propaganda desaparece por completo; quedo incluso completamente prohibida en la Alemania nazi. La propaganda, otras palabras, es un instrumento del totalitarismo, y posiblemente el más importante, en sus relaciones con el mundo no totalitario; el terror, al contrario, constituye, la verdadera esencia de su forma de gobierno[...] matando a pequeños funcionarios socialistas y a miembros influyentes de los partidos adversarios trataron de demostrar a la población los peligrosa que implicaba la amera afiliación a esos partidos[…] como , advertía a la población en general que resultaba más seguro ser miembro de una organización paramilitar nazi que ser un republicano leal.”

Hannah Arendt. Los orígenes del totalitarismo.

La utilització del terror

Hannah Arendt en el seu llibre Els orígens del totalitarisme (1951) on va investigar els orígens del comunisme i del feixisme i la seua connexió amb l'antisemitisme; llibre controvertit a causa de la seua comparança de dos models considerats, per alguns, antagònics. Apunta que el pitjor del totalitarisme és que el terror segueix sent utilitzat pels règims totalitaris fins i tot una vegada han aconseguit els seus objectius. El terror reina sobre la població subordinada a l’Estat, a la Nació i al Partit.

Al text podem distingir altra idea del feixisme com és el rebuig al sistema democràtic liberal i, la seua voluntat de impedir -mitjançant la violència sistemàtica- el perill de revolucions socialistes en el seu país.

En conclusió, el terror era la forma de governar dels règims totalitaris. Aquests utilitzaven la por per a doblegar la voluntat dels ciutadans; entenent-se així,que el terror sense propaganda perdria el gran efecte psicològic que produeix en la població.

Sobre l'autora

Politòloga alemanya, nacionalizada nord-americana, reputada per les seues obres sobre el totalitarisme i el món jueu. Va néixer en Hannover el 14 d'octubre de 1906. Després de realitzar estudis en tres universitats, als 22 anys d'edat es va doctorar en Humanitats en la Universitat de Heidelberg. En 1933 va marxar a França per a escapar del règim nacionalsocialista implantat aquell any en el seu país i, en 1941, va fugir a Estats Units, la nacionalitat dels quals va adoptar en 1951. Va treballar en una editorial de Nova York i va ocupar alts càrrecs en diverses organitzacions jueves. Després de publicar Orígens del totalitarisme (1951), va impartir classes en les universitats de Berkeley, Princeton i Chicago. Entre moltes altres obres seves figuren La condició humana (1958), Entre el passat i el futur (1961), Sobre la revolució (1963) i la polèmica Eichmann a Jerusalem (1963), basada en el seu informe sobre els judicis a criminals de guerra nazis en 1961. Les seues memòries, Correspondència, 1926-1969, van ser publicades en 1992. Les seves obres segueixen sent molt llegides, sobretot per qui lluiten contra els règims totalitaris. Van exercir una gran influència entre els signataris de Carta 77, moviment a favor dels drets humans en la Txecoslovàquia posestalinista.

Sobre l'obra

Els orígens del totalitarisme (Aliança). Els governs totalitaris són l'esdeveniment central del segle XX. Despleguen un terror total que es materialitza en els camps de concentració (nazis) i de treball (soviètics). Són el "mal radical" perquè les seues accions,polvoritzen qualsevol categoria moral: ni poden ser perdonades ni poden ser castigades.